L’espirometria és una prova mèdica que mesura el flux d’aire que exhala el pacient i la velocitat a què ho fa. És una prova que pot diagnosticar malalties pulmonars.
L’espirometria és una prova mèdica que es fa respirant a un filtre unit a un aparell que rep el nom d’espiròmetre i que mesura la quantitat i la freqüència d’aire inspirat i espirat durant un temps concret. És a dir, es força la respiració per mesurar el flux aeri de la persona.
L’espirometria permet saber si hi ha un patró normal en la respiració d’un pacient. És una prova no invasiva que es fa servir per conèixer la funció pulmonar d’aquesta persona i per diagnosticar possibles malalties pulmonars, com l’asma, la bronquitis o l’emfisema pulmonar.
És clau, per exemple, per detectar casos d’asma infantil i altres patologies en qualsevol etapa de la vida. La Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica recorda que, al món, 65 milions de persones pateixen MPOC i 334 milions, asma. La prevenció i una detecció precoç salven vides.
Per tant, l’espirometria és una prova valuosa per poder diagnosticar i valorar de manera independent algunes malalties respiratòries. De la mateixa manera, permet fer-ne el seguiment, orienta sobre el tractament més adequat i és una peça clau per abordar aquests malalts pulmonars.
Actualment, es recomana fer una espirometria als pacients fumadors de més de 40 anys, encara que no tinguin símptomes. També a qualsevol pacient que presenti clínica de tos, dispnea o sibilàncies de manera recurrent.
Per què es fa?
- Per diagnosticar malalties respiratòries.
- Per avaluar el grau d’afectació de la funció pulmonar davant l’existència de símptomes respiratoris com la tos, les sibilàncies o la falta d’aire.
- Per avaluar el risc de procediments quirúrgics.
- Per valorar la resposta del pacient a determinats medicaments, com, per exemple, un broncodilatador.
- Per determinar si certs agents tòxics presents en l’àmbit laboral afecten o no la funció respiratòria dels empleats.
Cal preparar-se abans d’una espirometria?
Abans de fer aquest tipus de prova no invasiva, el metge preguntarà al pacient quins problemes ha notat en respirar i si sent xiulets al pit o si ha tingut tos, expectoració o algun símptoma similar. Després d’una auscultació dels pulmons, i si l’especialista ho considera necessari, és quan es fa una espirometria.
Prèviament a aquesta prova diagnòstica, el metge especialista aconsellarà certes pautes per assegurar que els resultats no es vegin alterats:
- No cal anar-hi en dejú, però sí que es recomana no ingerir àpats pesats
- No fumar com a mínim 4 o 6 hores abans de l’examen
- Evitar begudes amb cafeïna, com el cafè i el te, unes 8 hores abans de la prova
- No fer activitat física intensa 30 minuts abans de l’espirometria
- Evitar roba molt ajustada
Què sentiré?
Durant la prova, el pacient ha de mantenir una respiració normal i calmada i seguir, en tot moment, les indicacions de l’especialista. És important tancar fermament els llavis a l’hora de bufar per l’espiròmetre i l’embocadura d’un sol ús.
Primer, el pacient inspirarà aire al màxim de la seva capacitat, i després, mitjançant una embocadura de cartró connectada a l’espiròmetre, haurà d’expulsar tot l’aire possible de manera contínua durant uns 6 segons. És el que es coneix com a espirometria simple. Així es mesura el volum d’aire que entra-i-surt dels pulmons, i el màxim que en podria entrar i sortir.
Posteriorment, es repetirà la prova expulsant l’aire en el mínim de temps possible; és a dir, es durà a terme una espirometria forçada. És la més útil per estudiar broncopaties. Així es mesura el flux, o el que és el mateix, la quantitat d’aire per segon que pot expulsar una persona.
En alguns casos, és possible que el pacient hagi d’inhalar algun medicament abans de fer la prova o durant el transcurs de la prova. Es tracta d’un altre tipus d’espirometria, que es fa després d’un test de broncodilatador o de provocació. Se sol aconsellar quan l’espirometria forçada és normal, però se sospita que hi ha episodis aïllats d’obstrucció.
Durant la prova, i només algunes vegades, el pacient pot notar certa sensació de mareig o de dificultat respiratòria. Es deu, en gran part, que en respirar per l’embocadura es fan servir unes pinces nasals per evitar que l’aire escapi per altres llocs i interfereixi en els resultats finals de l’examen.
Finalment, després de fer una espirometria, i sempre en funció del resultat, el pneumòleg especialista pot recomanar fer altres proves complementàries més complexes. D’aquesta manera, s’acabarà de mesurar la funció pulmonar del pacient.
Dr. Carles Rabassa
Centre Mèdic Atlàntida
