Un holter és una prova cardiològica que permet monitoritzar el cor d’una persona durant molta estona, fins i tot durant alguns dies, mentre aquesta fa la seva vida normal. Amb aquest mètode s’aconsegueix tenir una mena d’electrocardiograma de llarga durada, un fet que permet afinar el diagnòstic en casos d’arrítmia o episodis d’isquèmies -manca de reg al cor- que passin desapercebuts per al pacient.
L’aparell consta de diversos cables amb gomets als extrems –elèctrodes-, que s’enganxen en diferents punts del pit del pacient. Aquests cables van a parar a una caixeta, que és la que va recollint i gravant els senyals elèctrics que detecten els cables. Per fer la prova, no és necessària cap preparació especial, però sí que s’aconsella dur roba ampla i còmoda mentre es du el holter, per evitar que s’emboliqui amb els elèctrodes. També s’aconsella no dur peces metàl·liques -anells, arracades, botons, collarets…- per evitar interferències i, òbviament, el pacient no es pot dutxar mentre dugui l’aparell.
Aplicacions de la prova
Normalment, els metges sol·liciten la realització d’un holter per a diverses situacions:
- Persones en les quals se sospita que poden patir algun tipus d’arrítmia passatgera i que no es detecta si es fa un electrocardiograma. Pot tractar-se de persones que notin palpitacions irregulars del cor o que tinguin marejos o pèrdues de coneixement.
- Quan el metge vol saber si al llarg del dia la persona té algun episodi de manca de reg al cor.
- Per comprovar si funciona correctament el tractament que rep un pacient, a l’hora de controlar les alteracions en el ritme o la freqüència cardíaca.
Hi ha dos tipus de holter, el continu i el que realitza registres intermitents. En el primer cas, l’aparell monitoritza constantment el cor del pacient mentre fa la seva vida normal; i en el segon, l’aparell l’activa el pacient en el moment que nota algun símptoma estrany.
Imatge de Jason7825 a en.wikipedia
Sense contraindicacions
El holter és una prova sense contraindicacions, però sí que és convenient comunicar al metge els medicaments que es puguin estar prenent. Tampoc produeix efectes adversos, ja que l’aparell no emet radiacions i tampoc és possible una enrampada per descàrrega elèctrica. Després de la prova, tampoc calen cures posteriors.
En el cas del holter continu, el pacient ha d’anar a la consulta mèdica, on li col·locaran l’aparell -els elèctrodes i la caixeta-. Si es té molt de pèl al pit, potser és convenient afaitar-lo, per garantir que els cables s’enganxen bé i no es desprenen. L’aparell s’ha de dur les hores o dies que indiqui el metge i, passat aquest temps, el pacient ha de tornar a la consulta per a la retirada del holter. És habitual que el metge demani al pacient que anoti els símptomes que detecti mentre du l’aparell -dolor, mareig, palpitacions…- per després relacionar-los amb possibles alteracions en el registre que fa el holter.
Dr. CarlesRabassa
Centre Mèdic Atlàntida
