El vitiligen és una malaltia que es caracteritza per l’aparició progressiva d’àrees de pell sense pigment, és a dir, que perden el color. No té cura, però sí tractaments pal·liatius que ajuden a aturar l’avenç de la malaltia. Es calcula que afecta al voltant de l’1% de la població mundial i no hi ha diferències entre homes i dones. Sí que s’ha demostrat, en canvi, que és més freqüent en gent de pell fosca.
La causa del vitiligen és encara desconeguda, però es dona per fet que hi intervenen factors genètics, ja que un percentatge força alt de malalts tenen antecedents familiars. L’aparició de les taques sense color es deu a la destrucció de les cèl·lules que fabriquen melanina, el pigment de la pell que la protegeix de les radiacions solars. Encara no es coneix perquè les cèl·lules que produeixen melanina moren o deixen de funcionar. La hipòtesi més acceptada és que sigui de caràcter autoimmune.
Evolució poc previsible
El vitiligen pot aparèixer a qualsevol edat però acostuma a començar abans dels 30 anys. i va evolucionant amb el temps, tot i que de manera poc previsible. Fins i tot, en un baix percentatge de pacients s’ha produït la repigmentació espontània de diverses àrees, sobretot en nens. Les taques sense pigment solen aparèixer al voltant dels ulls i de la boca, als dits, colzes, genolls i turmells, a la regió genital i a l’esquena. Si les lesions apareixen en àrees piloses (cap, pestanyes, celles, genitals…) també afecten el color del pèl.
El vitiligen no és contagiós, però sí que és molt visible. I això pot provocar en alguns casos rebuig i discriminació dels afectats. Per això, pot causar en el malalt un fort impacte psicològic, amb baixa autoestima, aïllament social, depressió, angoixa…. A banda d’això, pot anar associat a altres malalties autoimmunes, sobretot alteracions de la tiroides, anèmia perniciosa, malaltia d’Addison o diabetis, entre d’altres.
Tractaments diversos
Els pacients amb vitiligen s´han de protegir la pell del sol i de les fonts artificials de llum ultravioleta. També es pot utilitzar maquillatge i autobronzejants per a dissimular les lesions.
Tot i que encara no té cura, sí que es disposa de tot un arsenal de tractaments diversos per pal·liar els efectes del vitiligen: fototeràpia, corticoides tòpics d’alta potència, immunomoduladors tòpics, despigmentants i, en alguns casos, la cirurgia. Però cap d’aquests tractaments funciona per a tots els malalts, de manera que s’ha de triar de manera individualitzada quin és el millor en cada cas, en funció de l’extensió i la localització de les lesions.
Fa ben pocs mesos, l’Agència Europea del Medicament ha autoritzat l’ús d’una crema que ha demostrat molts bons resultats en assajos clínics: fins a un 75% de reducció de les taques en alguns pacients. Es tracta d’una crema a base de ruxolitinib, que ja havia estat prèviament aprovada als Estats Units d’Amèrica en pacients a partir de 12 anys. Els assajos clínics realitzats per al desenvolupament de la crema són esperançadors,: el 30% dels pacients que se la van aplicar dos cops al dia van aconseguir una millora.
Dra. Clàudia Pueyo
Centre Mèdic Atlàntida