L’angiografia, que també es coneix com a cateterisme, és una prova diagnòstica que es fa per obtenir informació exacta i precisa de l’estat de les artèries o les venes; és a dir, del sistema vascular del cos. Aquesta informació és important per establir diagnòstics i possibles tractaments mèdics. Per dur a terme la prova, s’introdueix un catèter dins les artèries o les venes i s’hi injecta un líquid que permet veure-les a les radiografies.

L’angiografia o arteriografia és una prova diagnòstica que serveix per conèixer l’estat de les artèries o les venes i aconseguir informació necessària per planificar un tractament. Si s’analitzen les artèries és una arteriografia i si s’estudien les venes, una flebografia.

Per què es fa aquesta prova?

L’angiografia es fa per molts motius. Per exemple, per trobar l’origen d’un sagnat, com ara una úlcera, o per trobar vasos sanguinis obstruïts.

angiografia és la prova de referència per avaluar les lesions vasculars ( obstruccions, estretaments, malformacions, dilatacions, imflamacions…)

A més a més de ser una tècnica diagnòstica, l’angiografia pot ser un procediment terapèutic. Per exemple, gràcies a aquesta tècnica, es poden realitzar procediments per tractar patologies vasculars : dilatació del vas, eliminació de l´obstrucció, col.locxació d´un stent , bloquejar el pas de sang a un tumor o malformació venosa….

Nurse with blue gloves adjusting IV

Com es fa una angiografia?

Per fer-la s’introdueix un catèter (un tubet de plàstic) dins les artèries, pel qual s’injecta un líquid anomenat contrast, que permet visualitzar-les en temps real a les radiografies. Aquest líquid és transparent i es veu com una ombra negra a les imatges de raigs X. Desapareix de l’organisme a través de l’orina o la femta.

A vegades, quan s’injecta el contrast, el pacient pot sentir una lleu sensació de calor o picor, que dura només uns segons. Aquest tipus de prova diagnòstica sol durar entre 30 i 90 minuts.

Aquests són els passos habituals:

  1. Neteja i desinfecció de la zona de punció.

  2. Anestèsia local a la zona de punció.

  3. Introducció d’un catèter petit dins l’artèria.

  4. El metge guia el tub fins al vas sanguini o l’artèria que cal examinar.

  5. Injecció de contrast a través del catèter.

  6. Realització de les radiografies i les imatges de raigs X.

  7. Extracció del catèter i tancament de l’artèria.

Les angiografies més habituals són:

  • coronària

  • cerebral

  • ilíaca i femoral

  • aortografia

  • d´artèria ocular

S’ha de fer una preparació concreta abans de la prova?

Abans de fer-se una angiografia, cal prendre certes mesures:

  1. No menjar les vuit hores prèvies a la prova.

  2. Suspendre o modificar la medicació anticoagulant, d’acord amb el que s’hagi acordat amb el metge.

  3. Tenir els resultats d’una analítica recent preoperatòria per comprovar l’estat de coagulació de la sang.

  4. Fer saber al radiòleg vascular si es pateix qualsevol al·lèrgia, sobretot al contrast o al iode.

D’altra banda, és aconsellable que les dones embarassades no es facin una angiografia, ja que la radiació pot ser un risc per al desenvolupament del fetus. D’altra banda, si es tenen problemes amb la funció renal també és important avisar els metges prèviament.

El postoperatori d’una angiografia

El més comú és que el pacient estigui en repòs i controlat durant 6-12 hores. Després d’aquest temps, si no hi ha complicacions, se li dona l’alta.

L’endemà d’aquesta prova diagnòstica s’aconsella beure líquid abundant i estar en repòs tant com es pugui. Cal evitar la pràctica d’exercici intens les primeres 24-48 hores.

L’angiografia és una prova invasiva però segura. Com a resultat de la punció arterial, en alguns casos, apareixerà un hematoma al lloc on es va introduir el catèter i potser un dolor lleu. Aquest blau sol desaparèixer al cap d’uns dies.