Què és la intel·ligència emocional?
Entenem per intel·ligència emocional la capacitat de reconèixer els nostres propis sentiments i els dels altres, que permet a les persones augmentar la seva motivació i ens ajuda a millorar les nostres relacions socials.
És un concepte que cada vegada es valora més com a competència personal, i que en l’àmbit laboral de la salut implica diferents aspectes que esdevenen claus per a una bona pràctica professional, donat que estem parlant d’una feina que s’identifica amb persones que tenen cura d’altres persones.
En totes les professions s’han de tenir en compte els coneixements tècnics, així com el grau d’experiència. Però amb això no em tenim prou. També valorem sempre les actituds i els valors personals, i més encara quan es tracta de desenvolupar una feina en la qual atenem persones, per la qual cosa les emocions i els sentiments son presents de forma constant i la intel·ligència emocional és una competència que permet resoldre amb èxit les exigències que els professionals de la salut es troben en la seva activitat quotidiana.
Diferenciem dos tipus d’intel·ligència emocional: la interpersonal i la intrapersonal. La primera és refereix a la capacitat de tenir en compte que les persones amb les que ens relacionem tenen emocions i sentiments, i que aquests afecten a la nostre relació amb elles. Per altre banda, la intel·ligència intrapersonal implica el coneixement i l’autogestió de les nostres emocions i sentiments perquè també influenciaran en la relació amb l’entorn i per tant a l’atenció que fem com a professionals de la salut.
En el darrers anys s’han fet molts estudis que treuen a la llum els aspectes psicobioneurològics de la intel·ligència emocional, posant en relleu que la en relació el volum regional de matèria grisa (temporal) i la disposició del pensament crític. Aquests estudis demostren que els individus amb una millor disposició del pensament crític obtenen la capacitat de reconèixer i regular les pròpies emocions. També podem veure que el volum de matèria grisa regional (rGMV) en el pol temporal bilateral reflecteix la capacitat d’un individu per a processar la informació social i emocional.
Les emocions s’ensenyen o es viuen?
Aquesta és una discussió amb la que podríem omplir molts debats i ens costaria arribar a un acord unànime, però el que si que tenim clar és que les habilitats socials es poden aprendre i que milloren la nostra intel·ligència emocional, per la qual cosa, i donat que els professionals de la salut hem d’estar sempre a punt per millorar les nostres competències, també aquí hem d’estar disposats per créixer i ser millors.
I com podem millorar? La feina no és fàcil, però podem pensar en diferents actituds professionals que ens ajudaran:
- Suggerir i no imposar: Cal compartir amb la persona atesa la situació i suggerir el que considerem més oportú Si té capacitat per fer-ho serà la pròpia persona qui decidirà, això és el que entenem per empoderar a les persones.
- Respectar la forma de vida de l’altre: Ser respectuós les idees, els pensaments, les opinions de les altres persones. És un concepte molt evident, però sovint posem els nostres coneixements tècnics per davant de tot i perdem de vista a la persona atesa.
- Discreció: Quan tenim cura d’altres persones sovint tenim molta informació sensible d’aquestes persones, i amb aquesta informació ens donen la seva confiança, i per no perdre-la és molt important donar valor i ser discrets amb aquesta informació personal.
- Tenir consciència de risc: Tal com hem dit, és molt important tenir en compte els desitjos i necessitats de les persones que atenem, però també cal prendre consciència del perill d’alguns comportaments que pugui adoptar la persona/família i oferir ajuda per a posar remei.
- Respectar la dignitat: No fer discriminacions de cap mena, mostrar una actitud positiva, d’optimisme, empatia, ajuda, confiança i tranquil·litat. Tractar amb respecte, dirigint-se a ell amb educació i respectant la seva intimitat personal els espais físics i les seves pertinences.
- Motivar la persona per tal que utilitzi el màxim les seves capacitats, no fer les coses per a guanyar temps, tenir paciència i respectar els ritmes de cada persona. Utilitzar un llenguatge clar, adequat al nivell de la persona, amb instruccions precises, frases curtes i un to de veu adequat.
Educació emocional per a professionals de la salut
Per poder desenvolupar la nostra intel·ligència emocional intrapersonal és necessari treballar la nostra autoconsciència (coneix-se’ns a nosaltres mateixos), l’autoregulació (aprendre a regular les nostres reaccions davant sentiments i emocions) i la motivació (no ens hem de deixar caure en la frustració, hem de valorar els nostres èxits i aprendre dels fracassos). Per millorar la nostra intel·ligència interpersonal hem de potenciar les nostres habilitats socials.
Els professionals de la salut han d’aprendre a utilitzar la intel·ligència emocional per tal d’organitzar les destreses interpersonals i de comunicació en l’àmbit de la professió. Està demostrat que això ens permet millorar:
- La relació amb els pacients, i aspectes relacionats amb la qualitat de la cura i la satisfacció de la persona atesa.
- Un professional amb unes adequades habilitats de comunicació clínica disminueix el nombre de demandes rebudes i augmenta el grau d’adherència dels pacients als tractaments.
- El rendiment, el nivell d’implicació i la satisfacció professional.
- Evita l’anomenada dissonància emocional i la síndrome de burnout, que sovint porta a la despersonalització i el maltractament cap als pacients.
Hem de valorar la importància d‘aprendre de la intel·ligència emocional a l’educació sanitària dels professionals, per ajudar a comprendre i crear una forma intel·ligent de sentir, conreant sentiments equilibrats. L’ensenyament d’emocions intel·ligents depèn de la pràctica, l’entrenament i el seu perfeccionament i, no tant, de la instrucció verbal.
L’educació emocional ajuda a mitigar el possible desgast de les relacions que els professionals estableixen amb els pacients i també a identificar les emocions i sentiments que el mouen, i fer-ne una correcta gestió, de manera que si ho aconseguim, podrem conduir les emocions dels pacients, i el més important podrà ajudar-nos a gestionar-les correctament, en lloc d’evitar-les.
Quique Gómez
Psicòleg
