L’hepatitis vírica és una infecció que causa inflamació del fetge originada per un dels virus de l’hepatitis, incloent-hi l’hepatitis A, B, C, D i E. Pot ser aguda, de curta durada, o crònica, i cadascuna té diferents diagnòstics i tractaments.
L’hepatitis viral és la inflamació del fetge causada per una infecció vírica. Aquest inflament pot afectar el funcionament correcte d’aquest òrgan, que és el responsable de filtrar la sang, produir bilis, processar els nutrients, descompondre les substàncies químiques i controlar el nivell d’hormones.
És a dir, hi ha diferents tipus de virus que causen aquesta malaltia. Els virus A i E són els que, generalment, ocasionen infeccions agudes. En canvi, els virus de les hepatitis B, C i D poden causar infeccions agudes i cròniques.
Segons el tipus d’hepatitis, el risc de contreure’l és diferent. Hi ha factors de risc, com en tots els tipus virals, com ara mantenir relacions sexuals sense protecció.
I passa el mateix amb els tractaments. En els casos lleus d’hepatitis agudes, la infecció sol desaparèixer sola. La persona haurà de descansar i ingerir molts líquids, i només cal hospitalització en els casos més complicats. Però, en les hepatitis cròniques, s’inclouen altres tractaments més severs. De vegades, la cirurgia, i fins i tot un trasplantament de fetge.
Com es transmet l’hepatitis?
Generalment, l’hepatitis A i l’hepatitis E, que causen infeccions a curt termini, es transmet pel contacte amb aliments o aigües contaminats amb la femta d’una persona infectada.
D’altra banda, les hepatitis B, C i D es transmeten a través del contacte amb la sang d’una persona infectada. A més, les de tipus B i D també pel contacte amb altres fluids i mantenint relacions sexuals sense protecció o compartint agulles de drogues.
Quins símptomes té l’hepatitis?
Moltes persones amb hepatitis no presenten símptomes i, de fet, no saben que estan infectades. De totes maneres, quan sí que hi ha senyals clars, entre els més habituals destaquen:
- Febre
- Orina fosca
- Femta de color argila
- Cansament o fatiga
- Dolor a les articulacions
- Malestar abdominal
- Pèrdua de gana
- Nàusees o vòmits
- Picor intensa
- Icterícia (pell groguenca)
Tipus d’hepatitis
- Hepatitis A. És la més freqüent als països pobres. Es transmet pel consum d’aigua o aliments contaminats i sol provocar una infecció lleu. A Espanya, se n’ha reduït la presència gràcies a la millora de les condicions higièniques i a la vacunació. Conviure amb algú amb hepatitis A obliga a extremar certes mesures, perquè és transmissible: no compartir coberts ni plats, ni raspalls de dents, rentar-nos bé les mans, etc. Per a aquest tipus d’hepatitis vírica hi ha vacuna.
- Hepatitis B. L’OMS calcula que al món hi ha 2.000 milions de persones infectades amb aquest virus, dels quals 350-400 milions ho són de manera crònica. A Espanya, prop d’un 0,5% de la població té hepatitis B. Es pot transmetre a través de pràctiques sexuals sense protecció, compartint equips contaminats, com araagulles, xeringues i fins i tot equips mèdics. Aquest tipus de virus pot provocar cirrosi i càncer de fetge, però si es detecta a temps es pot tractar. Hi ha vacuna contra aquest tipus de virus.
- Hepatitis C. Al món, hi ha prop de 70 milions de persones infectades amb aquest virus. A Espanya, es calcula que l’1%, i és la causa més freqüent de malaltia hepàtica crònica i de trasplantament de fetge. Es transmet gairebé sempre per l’exposició a sang contaminada: transfusions de sang o en compartir xeringues, o fer-se pírcings o tatuatges amb instruments contaminats. Per prevenir-la és important la higiene de les mans, un ús segur de les injeccions en l’atenció sanitària i una correcta manipulació i eliminació d’objectes afilats. A diferència de la resta dels virus, el de l’hepatitis C no té vacuna.
- Hepatitis D. Aquesta malaltia és el tipus d’hepatitis més greu i afecta només persones que ja estan infectades per l’hepatitis B, ja que el virus de tipus D necessita el B per sobreviure. La simultaneïtat dels dos virus fa que pugui aparèixer una afecció més greu.
- Hepatitis E. Sol ser més comú en països poc desenvolupats i amb males condicions higièniques, ja que es transmet a través de l’aigua o els aliments contaminats. Tot i així, a Europa un quart de la població ha estat exposada al virus. Tampoc no té vacuna ni ocasiona una malaltia crònica.
Dr. CarlesRabassa
Centre Mèdic Atlàntida
