Malgrat la pandèmia, Espanya ha continuat en posicions de lideratge en el trasplantament d’òrgans a nivell mundial durant el 2020. I ja són gairebé 3 dècades ocupant aquesta posició. L’any passat, segons les dades de l’Organización Nacional de Trasplantes (ONT) es va assolir la fita de 4.425 trasplantaments, lleugerament per sota de les xifres de 2019, un descens que s’explica per la pandèmia.
Aquesta xifra correspon a una proporció de 93,3 trasplantaments per milió de població (p.m.p.) i ha estat possible gràcies a 1.777 persones que havien fet en vida donació postmortem dels seus òrgans i a 268 donants vius de ronyó o part del fetge. La proporció de donants arriba al 37,4 p.m.p., i se situa per damunt de països tradicionalment avançats en aquest aspecte, com ara Australia, el Regne Unit, Estats Units i Canadà. La Unió Europea en conjunt arriba a una proporció de 22,5 donants p.m.p. Malgrat la lògica priorització que es va donar als pacients de Covid-19 a les UCI dels hospitals, la dedicació dels professionals sanitaris va permetre mantenir aquesta activitat pel que fa als trasplantaments.
Ronyó i fetge
Els trasplantaments més efectuats, segons l’ONT, van ser els de ronyó, amb 2.700 operacions, i els de fetge, amb 1.034 intervencions. El total es completa amb trasplantaments pulmonars, cardíacs, intestinals i de pàncrees. L’activitat de trasplantament de donant viu també s’ha aconseguit mantenir, amb un total de 257 operacions renals i 11 hepàtiques, malgrat el descens de més d’un 20% en les donacions. També cal destacar que l’any passat es van fer 197 trasplantaments en nens, la xifra més alta de la història de l’ONT.
Pel què fa a la distribució per Comunitats Autònomes, cal dir que tant pel què fa al nombre de trasplantaments com al nombre de donants p.m.p. és força equilibrada. Destaquen el País Basc i Navarra i també Catalunya, amb l’Hospital Clínic i el de Bellvitge com a centres capdavanters pel que fa a la quantitat d’operacions.
Malgrat tota aquesta activitat hospitalària, encara hi havia a 31 de desembre de 2020 prop de 4.800 persones en llista d’espera, 92 dels quals eren nens. És una mica menys que l’any anterior, un descens que l’ONT atribueix a la reducció de pacients inclosos en les llistes d’espera per la saturació del sistema sanitari a causa de la pandèmia de Covid-19.
La rapidesa és la clau
Convé assenyalar la pressa que es requereix en el cas de trasplantaments d’òrgans procedents de defuncions per l’aturada irreversible cardiorrespiratòria. Cal actuar amb la màxima celeritat, ja que l’organisme deixa de rebre sang de forma sobtada i per tant els òrgans poden deteriorar-se per manca d’oxigen. Aquest cas, que és força freqüent, afegeix una pressió extra a l’equip sanitari que programa i realitza l’operació. Quan la defunció és per mort encefàlica, no hi ha tanta pressa, ja que l’organisme segueix rebent sang que continua circulant durant un cert temps.
Els donants morts per un accident cerebrovascular són el grup principal, mentre que els morts en accidents de trànsit suposen només el 4,5%. Més de la meitat dels donants superen els 60 anys, el 28% en tenen més de 70 i el 5,4% més de 80. Les negatives a la donació se situen en el 14%.
Dr. CarlesRabassa
Centre Mèdic Atlàntida
