Les vacances d’estiu són habitualment a Espanya el període vacacional més llarg en la majoria de les empreses, i són molt esperades i gaudides per les persones amb activitat laboral. No obstant això, la tornada a la feina sovint no és fàcil i en algunes ocasions fins i tot pot suposar un veritable esforç. L’anomenada síndrome postvacacional és aquell estat que es pot produir després d’un període de vacances i que es pot identificar per una fatiga general, desmotivació i tristesa que es produeix quan la persona es reincorpora al seu lloc de treball. No és considerat en si mateix com una malaltia, però si que hi ha diferents estudis que plategen que entre el 25 i el 30% de les persones la pateixen quan tornen a la seva rutina laboral després de les vacances. Pot durar fins a tres mesos i és més freqüent aquesta “Depressió després de les vacances” en dones que en homes.
Causes i símptomes de la síndrome postvacacional
La majoria dels experts coincideix que és més freqüent que es produeixi una situació de depressió postvacacional en aquelles persones que tenen una visió negativa de la seva ocupació laboral, en la qual no se senten especialment realitzats i que la motivació principal és necessitat d’un sou.
Durant les vacances el normal és que les persones canviem els nostres hàbits, horaris i relaxem el nostre nivell de responsabilitats. Això produeix un efecte positiu que de fet podríem dir que és el principal al·licient del descans vacacional. Els seus efectes en general són els buscats i ens serveixen per “carregar piles”.
No obstant això, també tenen un efecte pervers quan no som conscients que aquest és un període “especial” i finit. Al cap d’un cert temps hem de tornar al treball i amb això de nou als horaris, les obligacions i en ocasions a una realitat que no ens complau.
Per aquests motius ens trobem amb algunes persones que en aquest procés de tornada a la seva activitat laboral i personal habitual desenvolupen una sèrie de símptomes característics de la síndrome postvacacional:
- Fatiga, desmotivació, falta de ganes de fer les coses.
- Somnolència, dificultat per descansar.
- Dificultats per concentrar-se, disminució del rendiment laboral.
- Ansietat: augment de palpitacions, arítmies,…
- Tristesa, canvis d’humor, irascibilidad.
- Malestar general.
Aquests són símptomes habituals de la depressió, tot i que en aquest cas no se sol diagnosticar com a tal a causa que es pot relacionar de forma bastant clara a un motiu reactiu i també perquè la durada no sol anar més enllà d’entre 1 i 3 mesos.
Podríem dir per tant que entre les causes principals està en la tornada a una activitat quotidiana que no és satisfactòria per a la persona, sumada a la sensació de que aquesta situació es perlongará per molt temps fins a les properes vacances. Tenir en compte aquest origen de la síndrome postvacacional, ens pot ajudar molt a prevenir-ho i a superar-ho en cas que aparegui.
Prevenció i tractament de la síndrome postvacacional
Per a la prevenció i el tractament de la síndrome postvacacional és interessant partir de la qual podríem situar com a principal causa del mateix, que comentem en el paràgraf anterior. En la nostra societat occidental les persones tenen sovint la sensació de que nostra vida quotidiana habitual implica una gran quantitat de responsabilitats personals i professionals, i que aquestes tan sols les podem atenuar una mica durant els períodes vacacionals.
Està sensació és real, indiscutiblement la vida quotidiana implica responsabilitats i altes exigències. Però també és cert que podem descarregar i relaxar-nos dins d’aquesta vida diària, sense necessitat d’esperar a poder tenir períodes vacacionals d’un certa durada.
Partint d’aquest precepte, podem fer algunes accions durant les vacances i en els dies de tornada a l’activitat laboral que ens ajudessin a prevenir o atenuar la síndrome postvacacional:
Prevenció i tractament de la síndrome postvacacional
Per a la prevenció i el tractament de la síndrome postvacacional és interessant partir de la que podríem situar com a principal causa i que hem comentat en el paràgraf anterior. En la nostra societat occidental les persones tenen sovint la sensació de que la nostra vida quotidiana implica una gran quantitat de responsabilitats personals i professionals, i que aquestes només les podem atenuar una mica durant els períodes vacacionals.
Aquesta sensació és real, indiscutiblement la vida quotidiana implica responsabilitats i altes exigències. Però també és cert que podem descarregar i relaxar-nos dins d’aquesta vida diària, sense necessitat d’esperar a poder tenir períodes vacacionals d’un certa durada.
Partint d’aquest precepte, podem fer algunes accions durant les vacances i en els dies de tornada a l’activitat laboral que ens ajudessin a prevenir o atenuar la síndrome postvacacional:
- Anar readaptant els hàbits: Durant les vacances canviem els nostres hàbits d’alimentació, somni, consums d’alcohol i estimulants,… És recomanable intentar als hàbits més quotidians uns dies abans de tornar al treball.
- Planificar el retorn: S’aconsella també tornar a casa amb almenys un o dos dies d’antelació, per fer aquest procés de readaptació d’hàbits, organitzar la volta al treball i gaudir els últims dies amb un ritme intermedi entre el de vacances i el laboral.
- Ritme flexible els primers dies de treball: En funció de cada activitat laboral, és necessari que les primeres hores en el lloc de treball es puguin dedicar a fer una anàlisi de les tasques pendents per establir prioritats i reprendre de forma progressiva. Parlar amb els companys comentar com ha anat el període de vacances i intentar crear un bon ambient de treball.
- Activitat esportiva: Les activitats físiques ens proporcionen diversos beneficis i també en el cas de la síndrome postvacacional, perquè és un moment especialment indicat per aprofitar la millora d’estat d’ànim i l’ajuda a alliberar l’estrès que ens proporciona l’esport.
- Donar temps: La síndrome postvacacional sol anar desapareixent amb el pas dels dies, a mesura que no adaptem a la volta de la rutina quotidiana. Per tant és necessari no desesperar quan apareixen els símptomes i confiar que aniran remetent. En cas que aquests símptomes no vagin disminuint, i al cap de tres mesos es mantinguin, és recomanable acudir al metge per demanar consell.
La síndrome postvacacional per tant és una afectació relativament habitual en les persones quan tornen a la seva activitat laboral després del període de vacances. Es planteja en principi com un procés de curta durada i que desapareix en un espai relativament curt de temps, i tenim algunes accions que ens poden ajudar a superar-la.
En realitat, com vèiem a l’apartat de les causes d’aquesta síndrome, l’origen més important està determinat per les altes exigències que ens genera la vida en la societat occidental i per la falta de motivació laboral. Per millorar aquests aspectes és molt útil millorar els nostres hàbits de vida, no solament en vacances, sinó també la resta de l’any.
És necessari instaurar moments en la nostra vida per desconnectar i sentir-nos bé en el nostre dia a dia. La sensació que tenim és que en els dies laborables solament tenim temps per a les nostres obligacions (laborals o familiars). No obstant això no és cert, cada dia podem trobar moments per fer una mica d’exercici, dedicar una estoneta als nostres entreteniments, cuidar-nos i cuidar del nostre entorn personal, gaudir de la nostra família i amics, i descarregar tensions cada dia gaudint de “petites vacances” molt més sovint.
Enrique Gómez Prieto
Psicòleg
