Una biòpsia és un procediment mèdic que consisteix a extreure del cos del pacient una mostra de teixit -o un nòdul sencer- per després estudiar-lo al laboratori i poder determinar la presència d’alguna malaltia. El més habitual és fer-la servir quan se sospita que hi poden haver teixits cancerosos, però també poden ajudar a identificar d’altres afeccions, com desordres autoimmunes o inflamatoris i infeccions. En el cas d’un trasplantament, de vegades s’utilitza per fer compatibles els teixits o buscar senyals de rebuig posteriors.

Les biòpsies es poden fer en molts òrgans del cos. Des dels ossos o la medul·la, fins a la pell o òrgans interns com el ronyó, el pàncrees, l’estómac, el fetge o els pulmons. En funció del punt concret a l’hora de fer la biòpsia  i de la mida del teixit que s’ha d’extreure, el procediment es pot fer amb anestèsia general o només local. D’això dependrà també la preparació prèvia del pacient, que potser ha de deixar la medicació usual que pugui estar prenent en les hores anteriors a la intervenció. El metge podria demanar-li també que estigués en dejú des d’unes hores abans.

Tipus de biòpsia

Hi ha molts tipus de biòpsia. El procediment que es farà servir dependrà de l’òrgan a estudiar. Aquests són alguns dels mètodes que més s’utilitzen:

  • Biòpsia per agulla. La mostra de teixit s’aconsegueix amb la introducció d’una agulla en el punt que es vol analitzar. D’agulles n’hi ha de moltes classes I també hi ha moltes maneres de localitzar el punt on s’ha de fer la biòpsia: tomografia computada, ressonància magnètica, fluoroscòpia, ultrasons…
  • Biòpsia per raspat. S’utilitza per extreure mostres de la pell amb un aparell de raspat. També es pot fer servir un altre mètode que s’anomena llevabocins i que permet obtenir mostres més grosses.
  • Biòpsia endoscòpica. Consisteix en la introducció d’un aparell endoscòpic per algun orifici natural o practicat expressament per a la intervenció. A través de l’aparell, s’introdueix algun instrument -generalment, una mena de pinces- que permeten aconseguir la mostra de teixit.

La biòpsia es considera un procediment invasiu -amb major o menor grau segons el mètode que  es faci servir-, però permet afinar el diagnòstic quan les altres proves mèdiques no donen un resultat concloent.

021204-N-0696M-180 Georgetown University Hospital, Washington, D.C. (Dec. 4, 2002) -- Surgeon Dr. Hans Janovich performs a bone marrow harvest operation on Aviation Electronics Technician 1st Class Michael Griffioen. The procedure consists of inserting a large-gauge syringe into an area of the hip and extracting the bone marrow. It is transfused into the recipient, and helps to recreate and replenish T-cells and the white and red blood cells killed while undergoing chemotherapy. Griffioen is assigned to the Pre-commissioning Unit Ronald Reagan (CVN 76) and was matched with an anonymous cancer patient through the Department of Defense Marrow Donor Program. U.S. Navy photo by PhotographerÕs Mate 2nd Class Chad McNeeley. (RELEASED)

Recuperació ràpida

En general, el procediment no és dolorós, ja que es practica amb sedació, sigui local o general, i el procés de recuperació sol ser ràpid.  Però cal tenir en compte que hi ha cert risc d’infecció, com qualsevol procediment que penetri la pell. En tot cas, es calcula que la possibilitat d’infecció que requereixi un tractament antibiòtic es presenta en una proporció inferior a 1 de cada 1.000.

A banda de la mínima possibilitat d’infecció, també es pot produir una pèrdua de sang o una lesió als teixits propers al punt de la biòpsia. Però es considera un procediment molt segur i que la immensa majoria de vegades permet obtenir un diagnòstic acurat sense perjudici per al pacient, més enllà del moment de la intervenció.