L’acrònim TAC correspon a les sigles de tomografia axial computada i és una de les proves diagnòstiques més utilitzades en els últims anys per la seva precisió davant d’altres mètodes. La prova consisteix en un aparell en forma de gran anell, dins del qual es col·loca el pacient. Aquest anell conté un tub de raigs X que es llancen en forma de feixos a través del pacient, segons la zona que calgui explorar. A l’altre costat de l’anell, un detector rep els raigs X i amida la quantitat de radioactivitat que ha travessat a la persona.
Seria, doncs, com fer radiografies però en rodanxes molt fines. De cada lectura, l’ordinador de l’aparell en fa un dibuix en dues dimensions. Quan el pacient o l’aparell es mouen una mica, es fa una nova lectura i així successivament. Amb tots els talls obtinguts, l’ordinador ofereix finalment una imatge tridimensional de la zona explorada, un avenç notable respecte les radiografies tradicionals, que ofereixen una imatge plana.
Usos del TAC
El TAC és molt útil sobretot quan altres mètodes diagnòstics, com les radiografies o les ecografies, no han aconseguit arribar a un diagnòstic concret. Amb el TAC, es pot explorar tot el cos del pacient, però les àrees que s’exploren de manera més comuna són el crani, el tòrax, l’abdomen i els ossos. Les indicacions més freqüents són aquestes:
- Tumors en qualsevol lloc.
- Traumatismes.
- Malalties inflamatòries o infeccions.
- Malalties dels grans vasos arterials i venosos.
- Malformacions genètiques.
- Malalties neurològiques
- Malalties múscul-esquelètiques com hèrnies discals, etc.
- Control post intervenció quirúrgica.
- Guia per dur a terme biòpsies.
- Localització de cossos estranys.
Cal estar-se quiet
El problema principal d’aquest mètode és que el pacient ha d’estar absolutament quiet mentre es fa la prova, ja que d’això en depèn la qualitat de les imatges que s’obtinguin. Amb persones nervioses o que pateixen claustrofòbia, o també amb nens petits, es pot fer servir algun tipus de medicament relaxant o sedant suau. Cal tenir en compte també que el TAC proporciona radiació al pacient i, per tant, com menys duri la prova millor. El més habitual és que duri entre 15 i 30 minuts. En general, és millor no menjar des de quatre hores abans de la prova, però no hi solen haver restriccions pel que fa als líquids que es poden ingerir. Per fer la prova, cal treure’s tots els objectes metàl·lics que es duguin a sobre, incloses les pròtesis dentals.
El primer TAC, d’un crani, es va fer el 1971 i l’any següent es van iniciar els assajos clínics d’aquest mètode. Els resultats van ser tan bons que de seguida ja hi havia cinc aparells en funcionament al Regne Unit i als Estats Units d’Amèrica. El 1974 es va fer la primera tomografia d’un cos sencer. Aquesta tècnica va ser desenvolupada de manera independent per l’enginyer electrònic i físic sudafricà Allan McLeod Cormack i l’enginyer electrònic anglès Godfrey Newbold Hounsfield. Tots dos van rebre el Nobel el 1979.
Dr. CarlesRabassa
Centre Mèdic Atlàntida
