Lipedema, una malaltia infravalorada
Moltes vegades, la malaltia de lipedema passa desapercebuda. Es tracta d’una patologia que afecta, majoritàriament, dones i es caracteritza pel dipòsit anormal de teixit adipós subcutani. És a dir, l’acumulació de greix de manera localitzada, per la qual cosa moltes vegades es confon amb problemes d’obesitat.
El lipedema és una d’aquelles malalties infravalorades. És crònica i progressiva, i pot provocar una discapacitat considerable. Es deu al dipòsit anòmal de greix en el teixit subcutani i provoca un augment desproporcionat del volum. Acostuma a afectar les extremitats inferiors (cames, cuixes, malucs), però també la podem veure als braços. No se’n coneixen les causes, tot i que està relacionada amb canvis microvasculars i limfàtics, i amb elements genètics i hormonals.
Generalment, és una malaltia que afecta molt més les dones, sobretot durant períodes de canvis hormonals, com ara la pubertat o la menopausa. De fet, es calcula que entre el 5% i el 10% de dones adultes pateix diferents graus de lipedema.
No és el mateix que l’obesitat
Com que les persones amb lipedema pateixen un augment desmesurat de les extremitats inferiors a causa de la distribució anormal del greix subcutani, aquesta patologia pot diagnosticar-se erròniament com a obesitat, en alguns casos. La diferència principal és que l’augment de greix en els pacients amb lipedema està localitzat, mentre que en l´obesitat es produeix de manera uniforme a tot el cos.
Les persones amb aquesta malaltia crònica i progressiva, que també es coneix com la síndrome dolorosa del greix, poden patir problemes tant físics com psicològics. A vegades arriba a dificultar les activitats bàsiques diàries. Per això, és important detectar-la com més aviat millor, perquè el pacient tingui més opcions a l’hora de controlar-la.
Aquests són els símptomes del lipedema
- Acumulacions de greix localitzat
- Sensació de pesadesa a les extremitats afectades
- Formigueig localitzat
- Dificultat i/o dolor quan s’està dempeus
- Dolor quan es pressionen els teixits afectats
- Formació de pell de taronja
- Formació d’hematomes espontanis
Etapes de la malaltia
Hi ha diversos estadis del lipedema. Els més avançats poden donar lloc a noves patologies i dificulten algunes accions senzilles, com ara caminar. També generen problemes estètics que afecten l’autoestima de les persones.
El lipedema es classifica en quatre etapes:
- Estadi 1: En aquesta etapa, l’aparença de la pell és normal, però quan es toca s’hi senten petits nòduls de greix, que estan potencialment associats amb dolor.
- Estadi 2: La superfície cutània és desigual. Apareix la pell de taronja i els nòduls de greix ja tenen la mida d’una nou, fins i tot d’una poma.
- Estadi 3: Els nòduls de greix són encara més grans i provoquen una pèrdua d’elasticitat. Els pacients en aquesta etapa poden tenir problemes d’articulacions i veure’n afectada la mobilitat i l’equilibri.
- Estadi 4: Es tracta de la classificació del lipedema associat amb limfedema, també anomenat lipolinfedema.
Es pot tractar?
Actualment, no hi ha una cura total per a aquesta malaltia. Però sí que es pot mantenir de manera controlada, amb un tractament conservador i multidisciplinari. La primera recomanació a l’hora de tractar un pacient amb lipedema és que adquireixi nous hàbits saludables. L’objectiu d’aquest tractament conservador és alleujar els símptomes.
S’aconsella un assessorament dietètic i control de pes, fer exercici físic diàriament, teràpia de compressió o drenatges limfàtics manuals, a més d’assistir a teràpia psicosocial i aprendre eines d’autocura.
En resum, les recomanacions principals que han de seguir els pacients amb lipedema són:
- Caminar diàriament
- Fer exercici físic de manera continuada, sobretot esports aquàtics de baix impacte
- Fer servir mitges de compressió
- Fer-se massatges de drenatge limfàtic manual
- Acudir a un nutricionista
- Seguir una dieta sana, evitant els greixos saturats i el sucre
- Hidratar-se correctament
Operació de lipedema
Quan els símptomes persisteixen i el lipedema afecta la qualitat de vida del pacient, es pot recórrer a una intervenció quirúrgica per eliminar l’acumulació de greix. Són procediments que es fan sota anestèsia general i requereixen l’hospitalització del pacient.
Aquesta operació permet eliminar el greix alleujant la pressió que pateixen les zones afectades per aquesta malaltia. A través de petites incisions, els cirurgians poden anar extraient el greix corporal de la zona afectada de manera segura i poc agressiva. Tot i això, amb la cirurgia no s’assegura que el greix no torni a aparèixer.
Dr. Clàudia Pueyo
Centre Mèdic Atlàntida
