Hipermetropia: què és i com es corregeix?

La hipermetropia és molt freqüent i es calcula que afecta un 12% dels espanyols, impedint-los veure amb nitidesa els objectes de prop. En néixer, un 80% dels nadons són hipermetrops i, a mesura que creixen, l’ull se’ls allarga i la hipermetropia es redueix.

La hipermetropia és un defecte de refracció molt freqüent que fa que les imatges s’enfoquin per darrere de la retina, en lloc de sobre ella. Això genera que la persona tingui una visió borrosa, principalment, de prop.

La hipermetropia no es pot prevenir; per això són tan importants les revisions oculars periòdiques.

 

Quin origen té la hipermetropia?

Una persona amb hipermetropia no veu amb nitidesa els objectes de prop, però sí que distingeix amb claredat els que té lluny. Això és perquè la llum que li entra a les pupil·les no s’enfoca correctament a la retina perquè l’ull és més curt del normal o la còrnia massa plana. Això fa que les imatges s’enfoquin darrere de la retina i, per això, quan llegeix un llibre, per exemple, té la visió borrosa.

És important no confondre la hipermetropia amb la presbícia, que també es coneix com a vista cansada, i també causa visió borrosa de prop. En el cas de la presbícia, es deu a la pèrdua d’elasticitat del cristal·lí i, generalment, apareix a partir dels 40 anys.

 

Qui pot patir hipermetropia?

Segons dades de la Societat Espanyola d’Oftalmologia, un 12% dels espanyols pateix hipermetropia. És freqüent però no és progressiu ni té repercussions greus. Aquest tipus de problema de visió sol ser hereditari. Si un pare o mare és hipermetrop, hi ha més risc que els seus fills també ho siguin. Però no cal que un pare o una mare sigui hipermetrop perquè els seus fills siguin hipermetrops. A més, un 80% dels nadons són hipermetrops. Tot i que, de manera natural i a mesura que creixen, la forma de l´ull canvia i aquesta patologia es va reduint.

En la joventut, si es pateix d’hipermetropia lleu, els músculs oculars la solen compensar i la persona aconsegueix veure-hi bé de lluny i correctament de prop. Però amb l’edat aquesta capacitat es va perdent.

 

Símptomes habituals

Aquest problema visual afecta la visió i sol comportar aquests senyals o símptomes en les persones hipermetrops:

  • Mala visió de prop
  • Dificultat o impossibilitat de llegir quan la lletra és petita
  • Mirar entretancant els ulls
  • Mal de cap
  • Fatiga ocular
  • Ulls vermells i irritats
  • Punxades als ulls
  • Estrabisme

 

Tipus d’hipermetropia

Tot i que les xifres varien, es calcula que segons el nombre de diòptries hi ha:

  • La hipermetropia lleu o baixa (entre 1 i 3 diòptries)
  • La hipermetropia moderada (de 3 a 6 diòptries)
  • La hipermetropia alta o elevada (més de 6 diòptries)

hipermetropia-2

Es pot corregir la hipermetropia?

Sí. De fet, aquest problema de visió no desapareix si no s’aplica cap mena de correcció per veure-hi amb claredat de prop.

La hipermetropia és molt fàcil de corregir. La millor correcció dependrà del pacient mateix: dels seus ulls i del seu estil de vida. Serà l’oftalmòleg qui ajudarà a determinar la millor manera de controlar aquest defecte refractiu.

Les opcions principals són:

  • Ulleres graduades
  • Lents de contacte
  • Cirurgia làser

 

Com és la cirurgia per tractar aquest problema de visió?

Abans d’una cirurgia, l’oftalmòleg farà un examen per avaluar l’estat de l’ull del pacient i si el el gruix de la còrnia ho permet. La cirurgia LASIK és una opció cada cop més sol·licitada, per l’alta eficàcia i seguretat.

És una intervenció ràpida i indolora que fa servir el làser per modificar la forma d’una part de la còrnia. A més, el postoperatori és molt ràpid. El pacient pot tornar a les seves rutines després de 48 hores, aproximadament.

 

Què puc fer si tinc hipermetropia?

Igual que amb altres problemes refractius, com la miopia o l’astigmatisme, es recomana als pacients:

  • Anar a l’oftalmòleg quan apareguin els primers senyals
  • Fer servir les ulleres o les lents de contacte en els moments en què el metge ho ha indicat
  • Fer activitats a l’aire lliure diàriament
  • Fer servir llum ambiental adequada quan es treballi amb l’ordinador o quan es llegeixi
  • Fer descansos de la vista de manera freqüent mentre es llegeix o es treballa

 

Dra. Clàudia Pueyo
Centre Mèdic Atlàntida