L’anomenada síndrome de burnout -sentir-se cremat- està inclosa per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en la Classificació Internacional de Malalties des de la seva última revisió. L’OMS la considera com un fenomen associat al món laboral i aquesta és, al capdavall, una de les principals diferències entre aquesta síndrome, de definició relativament recent, i la depressió més habitual, que ja fa molts anys que es diagnostica.
Les dues malalties són diferents, i solen tenir orígens diferents, però sovint es confonen i fins i tot els professionals poden tenir dificultats per a diagnosticar-les correctament. El problema és que els símptomes, o bona part d’ells, són els mateixos en tots dos casos i això suposa un repte per a les eines de diagnòstic de què es disposa actualment.
Símptomes comuns
Tant la depressió com el burnout es relacionen amb una sensació d’estar completament superats per l’entorn i per les obligacions que cadascú té. Això es tradueix en un conjunt de símptomes com aquests:
- Trastorns de la concentració
- Trastorns de la memòria
- Trastorns del son
- Sensació d’esgotament
Però sí que els experts han detectat un senyal que diferencia les dues malalties: s’anomena anhedonia i consisteix en la incapacitat de gaudir d’activitats que abans ens agradaven. Des d’aquelles sèries de televisió que abans ens feien riure i a les quals ara no els trobem el sentit, fins a aquelles aficions que ocupaven bona part del nostre temps d’oci i que ara tenim abandonades en un racó.
L’anhedonia sembla que és una característica associada a la depressió, no tant al burnout, que acostuma a estar circumscrit a l’àmbit laboral. De fet, molts pacients als quals se’ls ha diagnosticat la síndrome de burnout solen millorar de manera notable quan s’aparten del seu entorn laboral, encara que sigui per pocs dies, o canvien de feina. En canvi, la depressió és una sensació més genèrica, que afecta tots els àmbits de la vida, i que sovint complica molt les relacions amb la família i amb els amics.
Component genètic
Com amb moltes altres malalties, els experts també han detectat que en molts casos de depressió hi ha un component genètic i que sovint hi ha antecedents familiars que també l’han patida. En canvi, el burnout s’atribueix sobretot a factors ambientals relacionats amb l’entorn laboral. Però també s’ha de tenir en compte que el burnout pot conduir cap a la depressió.
En el cas del burnout, fer petits canvis en la rutina i practicar esport poden servir d’ajuda, a més de replantejar-se, és clar, la situació laboral, moltes vegades contaminada per la cultura de la pressa. En canvi, en un cas de depressió, el millor consell és demanar la intervenció d’un especialista en salut mental, perquè l’abordatge sol ser més complex. Però també hi pot ajudar fixar-se en aquelles coses que ens fan sentir una mica millor -una conversa amb un amic, un passeig…- per mirar de potenciar-les.
