Els galindons són protuberàncies òssies que es formen a l’articulació del dit gros del peu. S’estima que un 20% de la població pateix galindons, tot i que aquest problema afecta, en la major part, dones. Segons la Revista Española de Reumatología, en concret, el 98% de casos són en dones.
Un galindó, o hallux valgus, apareix perquè algun dels ossos de la part frontal del peu se surt de la seva posició. La punta del dit gros –primer metatarsià– apunta cap als dits més petits i obliga que l’articulació a la base sobresurti. En els galindons hi ha una inflamació dolorosa de la vora del peu i fan que es formi un bony al voltant de l’articulació. La pell en aquest bony tendeix a envermellir-se i pot arribar a fer mal, en l’estat més avançat.
Vinculades a aquesta protuberància poden aparèixer altres lesions que afectin tendons o lligaments, ossos i articulacions del peu. Tot això farà que, amb el pas del temps, augmenti la simptomatologia del galindó inicial.
També es poden desenvolupar galindons a l’articulació del dit petit del peu: són més petits i molt menys habituals.
Què notaré si tinc galindons?
Els símptomes principals d’un galindó són:
- Un bony a la part exterior de la base del dit gros del peu
- Inflor o envermelliment al voltant de l’articulació del dit gros del peu
- Inflamació de la zona
- Moviment limitat del dit gros del peu
- Durícies entre el primer i el segon dit, a causa del fregament continu
- Dolor continu i sord localitzat en aquesta zona
- Sensació de fregament o espetec en moure el dit gros
Què els causa?
Avui encara es desconeix la causa exacta que produeix els galindons, tot i que sí que influeixen en la seva formació factors com el tipus i la forma del peu, les lesions als peus o deformitats que ja són presents en néixer. Fins i tot, podrien estar relacionats amb certs tipus d’artritis –sobretot l’artritis reumatoide– i també poden ser resultat d’un problema hereditari.
Tenir els peus plans o algun desequilibri muscular també són factors de risc perquè apareguin galindons. A més, un hallux valgus és més comú entre les dones i, principalment, en les d’edat més avançada.
D’altra banda, generalment s’associen a l’ús de sabates justes i estretes o amb molt de taló. És a dir, un calçat inadequat pot causar aquesta protuberància o empitjorar-la. L’ús de talons alts, per exemple, empeny els dits dels peus cap a la part davantera de les sabates i els apinya. També provoca que els ossos i els músculs del peu suportin una tensió més gran a l’hora de caminar.
Es poden prevenir els galindons?
A més de ser poc estètics i, a vegades, força dolorosos, els galindons fan que trobar una sabata còmoda o fer una bona excursió sigui complicat per a qui els pateix.
Per això, per ajudar a prevenir els galindons el millor és cuidar-se els peus fent servir un calçat adequat, la qual cosa no ha de voler dir portar unes sabates antiquades o poc estètiques. És recomanable anar a comprar el calçat al final de la jornada, perquè és quan el peu està més inflat, després de tot el dia. Això farà que s’adapti millor a la sabata.
Les claus per triar el millor calçat són:
- Triar una sabata de caixa ampla per als dits
- Triar sabates que s’adaptin a la forma del peu, sense pressionar-ne cap part
- Triar un calçat de textura tova, amb materials flexibles i que s’adaptin al peu
- Evitar les sabates de puntera estreta, que comprimeixen els dits i no deixen que es moguin dins del calçat
- Evitar el calçat amb taló alt. El que és aconsellable és un taló, com a màxim, de quatre centímetres
Com es tracta un hallux valgus?
El galindó és un problema que, si es detecta a temps, es pot corregir. En funció de si és una deformitat lleu o molt severa, se seguirà un tractament o un altre. D’entrada, es pot tractar amb medicaments antiinflamatoris, aplicació local de calor o fred o analgèsics.
En alguns casos, es recomana fer servir coixinets a la zona del galindó per reduir la pressió de les sabates i alleujar el dolor en caminar o moure la zona.
Quan el pacient presenta un galindó dolorós i avançat, la solució inclou una cirurgia. L’objectiu d’aquestes intervencions és redreçar l’articulació del dit gros el màxim possible i reduir el dolor.
Actualment, hi ha diverses metodologies, com la cirurgia oberta o la cirurgia de mínima incisió, entre d’altres. Aquestes intervencions, de totes maneres, tracten el resultat, no pas la causa; així que és possible que un galindó es torni a desenvolupar amb el pas del temps, encara que s’hagi operat.
Dr. Carles Rabassa
Centre Mèdic Atlàntida
