Parlar d’al·lèrgia primaveral és parlar de l’al·lèrgia al pol·len. Com sabem, l’al·lèrgia és una reacció d’hipersensibilitat iniciada pels mecanismes immunològics. En sí el pol·len no és dolent, però en algunes persones provoca una reacció que pot fer que aquesta època de l’any sigui molt problemàtica. És el que s’anomena pol·linosis, o al·lèrgia al pol·len. Els símptomes de l’al·lèrgia primaveral són principalment:
- Esternuts.
- Picors al nas i ulls.
- Molèsties al coll.
- Llagrimeig.
- Congestió nassal.
- Tos.
- Asma.
Com es veu alguns són molt semblants als del refredat però en els símptomes de l’al·lèrgia primaveral hi ha més presència d’afectació en els ulls (conjuntivitis), la congestió nassal és de mucositat clara i no hi ha presència de febre.
Durant la primavera, especialment entre els mesos d’abril i juny, algunes plantes i arbres comencen la pol·linització, alliberant partícules de pol·len que seran transportades per l’aire per fertilitzar els òrgans femenins de les flors d’altres arbres i plantes i crear les llavors. Les plantes que utilitzen l’aire per la reproducció s’anomenen anemòfiles.
Així doncs el pol·len són les cèl·lules masculines de l’aparell reproductor de les plantes que tenen flor. Els granets de pol·len són molt petits, de mida microscòpica i per tant invisibles als nostres ulls. Els borrissols que a vegades es veuen viatjant per l’aire durant la primavera i part de l’estiu, d’aspecte cotonós, no produeixen al·lèrgia, ja que contenen llavors i no pol·len.
El pol·len, però, no és l’únic element en l’aire que pot produir al·lèrgia primaveral (i d’estiu). També s’hi troben les espores dels fongs, partícules igualment microscòpiques i que poden arribar a ser més abundants en l’aire que els grans de pol·len. Hi ha més concentració d’espores a l’aire en llocs on es fan activitats agrícoles com la sega i la recol·lecta de fruita, moments en què se n’alliberen moltes a l’ambient. El mateix passa quan bufa el vent fort o hi ha una tempesta.
A Catalunya podem consultar el mapa pol·línic a la pàgina web http://lap.uab.cat/aerobiologia/es/nivells.html per saber la concentració de pol·len en l’aire. És una mesura aproximada però que ens pot servir per prendre mesures durant els dies de més concentració. En aquests mapes es puntua de 0 (nivell nul) fins a 4 (nivell màxim) el nivell de pòl·lens i espores al·lergògenes de diverses varietats de plantes i arbres. També s’hi poden consultar els calendaris pol·línics de diversos punts de Catalunya, com aquest de Manresa:
Belmonte, J., Roure, J. M., Botey, J., Cadahía, A. i Eseverri, J. L. (2014). Calendari pol·línic de Manresa. Universitat Autònoma de Barcelona. Obtingut a http://lap.uab.cat/aerobiologia/ca/bibliography#technicalnotes2014
En aquest calendari podem veure per exemple com els mesos de marc i abril són els de màxima pol·linització del Plàtan d’ombra, de la Morella roquera (fins el setembre), del Pi i del Xipre. Si sabem a quin pol·len específic som al·lèrgics, aquesta informació ens permet planificar les activitats a l’aire lliure i desplaçaments en els mesos de menys concentració. Una informació similar per Espanya es pot trobar a http://www.polenes.com/.
Hi ha persones que a més de l’al·lèrgia primaveral pateixen asma. Es planteja actualment que tant l’asma com l’al·lèrgia poden ser aspectes diferents de la mateixa afectació de les vies respiratòries causades per una inflamació. D’aquesta manera es veure com un continu de dalt a baix del sistema respiratori. Al respirar partícules irritants com el pol·len, pot provocar una reacció al·lèrgica en l’epiteli nasal, mentre que en l’asma la irritació es produeix en zones més profundes de les vies respiratòries. En aquests casos s’accentuen els símptomes, augmenta el nombre d’atacs d’asma, la sensació de cansament i es pot arribar a afectar el desenvolupament de tasques quotidianes com treballar, activitats de lleure i també de la qualitat del son. És molt important que aquestes persones vagin al metge per establir un programa de prevenció i tractament, trobant un equilibri entre la realització d’activitats a l’aire lliure i una exposició mínima als al·lergògens de l’ambient.
En general, és recomanable adoptar mesures per reduir l’exposició al pol·len i altres al·lèrgens que provoquen els símptomes de l’al·lèrgia primaveral. Destaquem les següents:
- La norma més bàsica i efectiva: Marxar a viure o de vacances a una zona lliure de pol·linització durant la primavera i estiu. Malauradament, aquesta solució pot ser força complicada o simplement impossible de realitzar.
- Evitar fins on sigui possible sortir de casa els dies de més vent.
- Mantenir les finestres de la casa tancades durant la sortida del sol (5 a 10 del matí) i també durant la posta (7 a 10 del vespre), moments en què la concentració de pol·len és més elevada, ja que durant el matí es produeix l’emissió de pol·len i durant el vespre baixa el pol·len des de l’atmosfera a les capes properes al sòl quan l’aire es refreda.
- Aprofitar per sortir després d’un bon xàfec. La pluja ajuda a netejar els al·lèrgens de l’aire.
- Treure’s la roba que hem portat a l’exterior i dutxar-nos per eliminar el pol·len que hagi pogut quedar en el cabell i sobre la pell.
- No assecar la roba a l’aire lliure, ja que el pol·len i espores es poden enganxar a la roba, tovalloles i llençols.
- No dormir a prop d’arbres o plantes que puguin alliberar pol·len.
- Si tenim un jardí, és recomanable no fer-hi feines com tallar la gespa, arrencar males herbes o tasques similars que puguin alliberar més pol·len al nostre voltant.
- Si hem de sortir en dies de vent, o fer feines a l’exterior, es pot portar una màscara que filtri el pol·len, ulleres de sol o ulleres antipol·len.
- Consultar el mapa pol·línic de la nostra àrea per programar sortides i activitats.
- Mantenir l’aire dins la casa net, amb l’ús de filtres adequats per l’aire condicionat, deshumidificadors per evitar la humitat, i utilitzar aspiradors sovint amb filtre HEPA.
La prevenció i l’educació són essencials per gestionar l’al·lèrgia primaveral. Els professionals de la salut ens poden informar en profunditat sobre els fonaments de la nostra afectació i proporcionar-nos un programa de tractament i unes pautes d’actuació adequades al nostre cas. D’aquesta manera serem autònoms per poder fer front a les circumstàncies ambientals, adaptant-nos-hi de manera flexible i adequada en cada moment, amb l’objectiu d’assolir la millor qualitat de vida possible per gaudir tant com puguem d’aquesta època de l’any.
Dr. Xavier Valldeperas Andújar
Director mèdic Medicina Lliure
